el círculo de selbst

"Per molt que sapies es molt mes lo que ignores"

Mi foto
Nombre:

sábado, diciembre 23, 2006

Blues

Blues, please tell me, do I have to die a slave?
Do you hear me pleadin´, you gonna take me to my grave
If I could break these chains and let my worried heart go free,
but it´s too late now, the blues has made a slave of me.

Ma Rainey



Nadie puede salvarme. Y lo mejor...tampoco yo tengo que salvar a nadie.
A flote con lo puesto en un tiempo sin celebraciones.
El equilibrio está en el centro del estómago.
El desequilibrio, poco más arriba.
Y entre uno y otro, la música.

7 Comments:

Blogger breederss said...

muy bonito este blog , me gusta el blues , no me gusta clapton ,skip james , es un buen bluesman

10:26 a. m.  
Anonymous Bernat said...

Sister Lee Vulcano!! Qtal

Realment, el blues ens té captius, però ja saps que a mi no m'agrada convertir el blues en una cosa tan tancada, a cadascú l'envaeix el seu propi blues. Ningú n'escapa, però tampoc ningú és presoner d'un blues idèntic al de ningú. Cada blues és únic i no n'hi ha dos d'iguals.

Gran Ma Rainey, de quina cançó és??

5:40 p. m.  
Blogger Reich said...

Feliz navidad!

Un beso.

8:25 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

Ei Miriam! Bones festes, encara que la meitat ja hagin passat... fins avui no he tingut un momentet per dedicar uns minutets a llegir les novetats del teu blogg!
Un petó!
Ariadna

2:02 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

El equilibrio no está en el centro del estómago. Allí sólo habitan los restos de los polvorones navideños. El equilibrio, como es bien sabido, está en las orejas (no en los oídos, sino, repito, en las orejas). Yo tengo grandes equlibrios.

9:50 a. m.  
Anonymous Marques du Blues said...

Molt Honorable Madamme Marionette, mentre sona Pinetop de Dr. John hem d'aclarir-vos unes coses.
1) aquells diners no els devíem [1], se'ls va deixar a casa nostra i volia recuperar-los, estàn intactes
2) gràcies per la seva amabilitat econòmica, fou molt convenient, li serà retornada
3) ahir dijous no vau venir, i tant els 5 euros com el disc de Mr. Hurricane van passejarse tota la nit de festa per Barcelona, esperem que també estiguin intactes.

Molt bon any.


[1] El plural és majestàtic

4:31 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

Ei Miriam, si ja no ens veiem et desitjo un bon final i inici de l'any!!!
Segur que el 2007 ens torna a unir per aquestes nits salvatges de Barcelona!

Per cert, es pot saber com vam acabar ahir en un terrat de la Plaça del Tripi???

6:28 p. m.  

Publicar un comentario

<< Home